Traure Estellés al carrer: una activitat per a viure la seua poesia
Al col·legi Juan XXIII de Burjassot han aprofitat que viuen on viuen per a aprofundir en la lectura de Vicent Andrés Estellés des d'una perspectiva molt original. Es tracta, tanmateix, d'una iniciativa que es pot replicar a altres instituts
Aquesta setmana acabem les classes del curs 2023-2024, un any marcat per la celebració del centenari del poeta de Burjassot, Vicent Andrés Estellés. Els seus poemes ja estaven presents a les aules valencians, però enguany, amb la celebració de l’Any Estellés, el pols estellesià ha bategat amb més força gràcies a la implicació d’institucions, centres escolars i professors i professores.
Al respecte d’aquesta celebració, hi ha un fet innegable: la lectura de Vicent Andrés Estellés es gaudeix més amb el pas dels anys. Als últims cursos de Secundària, els joves ja compten amb un bagatge vital que els permet identificar-se i sentir-se en els seus poemes. L’experiència poètica millora amb l’experiència pròpia, perquè es veu enriquida amb els records, vivències i sentiments que els lectors veuen reflectits als poemes. I, inevitablement, aquesta experiència no és la mateixa en els primers anys de la ESO.
Però enguany, professors i professores han demostrat que hi ha alternatives perquè els més joves visquen la poesia des d’una altra òptica, millor connectada a la seua manera de ser i estar a l’ aula. És el cas de la classe de primer d’ESO del col·legi Juan XXIII de Burjassot, en la qual la professora de valencià Clara Salas va desenvolupar una activitat que va traure als alumnes al carrer, de la mà dels poemes d’Estellés.
Primer, començaren amb la lectura a classe de La vida contada a un nen del veïnat, la selecció de poemes d’Estellés per a joves lectors d’Andana Editorial. Llegiren el llibre com lligen qualsevol altre llibre a classe, com fan els deures. Ací és quan va entrar en joc la mà de la professora: “Volia treballar millor el poemari, traure a Vicent Andrés Estellés de classe, que s’implicaren també els pares... Que l’experiència de la lectura anés un poc més enllà del que és habitual, i que els xiquets i xiquetes s’endinsaren de veritat en els poemes”, explica Salas.
Així, amb aquesta activitat, es van proposar recrear les imatges que Estellés descrivia. Del recull de La vida contada a un nen del veïnat seleccionaren, entre tota la classe, un total de 10 poemes, que després tractaren d’escenificar i reflectir, amb una fotografia. “Tornàrem a llegir aquestes poesies i ens preguntàrem, entre tots, què ens transmetia cadascun d’ells. Així, vam poder tractar a classe un poc més sobre el llenguatge poètic, i també sobre la vida de Vicent Andrés Estellés a Burjassot”.
Feta aquesta exploració col·lectiva, es repartiren els poemes per grups i van eixir a recrear-los. Així, amb Sabia que vindries, que ja hi era, dos alumnes van recrear la fotografia de Vicent i Isabel als escalons del pati de les Sitges; amb Jocs prohibits, anaren tres alumnes a l’andana de la casa dels iaios d’un d’ells; per il·lustrar Res no m’agrada tant van acudir al mercat antic en què Estellés o Isabel podien comprar els pimentons; amb L’ofici, dos alumnes es disfressaren de forners i simularen treballar un pa... Aquesta última fotografia, per cert, va ser elegida de manera unànime com la millor, segons van reconèixer de seguida els alumnes.
Per finalitzar l’experiència, que es va allargar durant tres setmanes, cada grup d’alumnes van llegir en veu alta el seu poema, amb la seua fotografia projectada darrere. “Li vam donar a la lectura una dimensió més vivencial”, reflexionava Clara Salas. “Era una activitat ben humil, però que trencava amb la rutina de les classes. I ha servit, també, perquè coneguen més a Estellés, perquè vegen a la persona darrere dels versos. Crec que alguna cosa els ha quedat”, conclou.
L’alumnat del col·legi Juan XXIII de Burjassot compta amb un avantatge diferencial: poden sortir de classe i, en uns minuts, xafar els mateixos indrets que inspiraren a Vicent Andrés Estellés, dècades enrere, en el mateix poble. Però l’activitat plantejada per Clara Salas, en essència, pot replicar-se a qualsevol altre institut valencià. Al final, no està Estellés escrivint sobre un imaginari universal als nostres pobles?
