Portar el valencià a fora de l'aula: l'experiència de l'IES Camp de Morvedre
L'institut del Port de Sagunt compta amb un pes relatiu d'alumnat nouvingut molt important. Això ha motivat al departament de valencià per a engegar diverses iniciatives que estan popularitzant i normalitzant l'ús del valencià.
Si qui llig aquestes línies treballa a un centre educatiu, de segur que és conscient del canvi de paisatge que estan experimentant les aules valencianes, i que està modificant per complet la manera en què s’imparteix la docència. No és exagerat dir-ho, perquè respon a una realitat ben madura: el pes proporcional de l’alumnat estranger és cada vegada més elevat a la Comunitat Valenciana.
Segons les estadístiques del Ministeri d’Educació, recollides pel diari Levante-EMV, la valenciana ja és la tercera autonomia amb una major proporció d’alumnes estrangers, un de cada sis; alhora, l’any 2023 vam ser el territori amb més estudiants nouvinguts. Aquest canvi de paradigma proposa nous reptes al professorat i als equips directius, que treballen de valent per adaptar el dia a dia a aquesta nova realitat. Pel que fa a l’ensenyament del valencià, el repte és doble: per la situació de bilingüisme i per les diverses particularitats del nostre país. En aquesta conjuntura de dificultat, sorgeixen iniciatives innovadores per a integrar a l’alumnat nouvingut i fomentar l’ensenyament del valencià. I, entre aquestes propostes, destaca la de l’IES Camp de Morvedre, al Port de Sagunt. Un centre amb una altíssima proporció d’alumnes estrangers, entre els quals el valencià és cada dia més popular. La recepta? Unes activitats que impliquen als mateixos estudiants i que connecten la docència de la llengua a les arrels de la comarca. Andana Editorial ha viatjat al Port de Sagunt per a conéixer aquestes iniciatives.
La proposta estel·lar d’aquest curs ha estat, precisament el Lletracamp: una adaptació del popular concurs Rosquilletres, d’À Punt, tematitzat amb preguntes del Camp de Morvedre. La final, que celebraren fa unes setmanes, va arribar a congregar a més de 80 alumnes, que assistiren com a públic, i va comptar fins i tot amb proves musicals. Va ser l’etapa final d’un tour que es va estendre durant diversos mesos, i que va funcionar molt bé, segons expliquen els professors implicats, perquè connectava amb un tret universal a tots els i les adolescents, siguen d’on siguen: “Es picaven moltíssim. Vaig proposar-ho perquè sabia que funcionaria, si els emparellàvem i competien entre ells. I el resultat ha superat les expectatives”.
Les paraules són d’Hèctor Serra, escriptor i professor a l’IES Camp de Morvedre i impulsor del Lletracamp. Junt amb ell, treballen en l’animació Cristina Calabuig, coordinadora de tota la iniciativa; Manel Sánchez, cap de departament de valencià, i Mariel Cosme, Carmen Climente, Àngela Adelantado, Sofia Marí i Neus Garcia, professores de valencià. Elles i ells són les mans i les ments darrere d’unes iniciatives d’èxit que estan enfortint el valencià en unes aules d’arrel castellanoparlant.
Començaren amb les activitats d’animació el curs, passat, el 2022-2023, amb alguns materials d’ajuda proporcionats per Escola Valenciana. “Volíem fer un gir”, comenta Cristina Calabuig, “i tractar de traure la llengua al pati, des d’un punt de vista lúdic, i d’oci. Perquè comprovàvem que, quan l’alumnat eixia al pati, parlava sempre en castellà”. Per això, les primeres activitats consistiren en organitzar partides de diversos jocs de taula: des de l’Scrabble en català fins a la Fallera Calavera. Tot, amb una base fonamental: els tàndems lingüístics. Els alumnes castellanoparlants comptaven amb un tutor, de la seua mateixa edat, que l’acompanyava i xerrava amb ell. “Vam fer una crida de voluntaris, i es presentaren més de 150 estudiants. Una barbaritat”, recorda Calabuig.
La gran resposta de l’alumnat voluntari (que enguany ha tornat a ser molt nombrós) ha estat, sens dubte, una de les claus de l’èxit. Tot i que segons avança el curs, alguns van abandonant -especialment en Batxillerat, per les exigències acadèmiques dels dos cursos-, també n’han sigut molts els que s’incorporen amb el pas dels mesos, atrets per l’èxit i el comboi que respiren les activitats. Segons expliquen els professors, l’alumnat voluntari i els nouvinguts participants també anoten, com un dels factors més importants, és la seguretat en l’agenda d’activitats. “Són molt crítics i sincers, et diuen què ha anat bé i què no. I com més organitzats estem nosaltres, més ho agraeixen”, detalla Hèctor Serra.
Un pas més el segon curs
Després d’aquell primer curs, amb la llavor plantada, de cara a aquest segon es van trobar amb què l’institut havia de pagar els materials. A pesar d’això, el departament va apostar per fer un pas més –“vam tindre la sort de reunir un ‘equipàs’ d’interins, amb ganes de treballar i de diverses especialitats”, reconeix Cristina Calabuig- i encetar noves activitats. El Lletracamp ha estat el gran èxit, tot un fenomen a l’institut. Però també han programat diverses excursions pensant en l’alumnat nouvingut, que han servit per enfortit els tàndems lingüístics i els llaços entre els estudiants. En una d’aquelles excursions es trobaren a Isabella, una alumna dels Estats Units, usant el valencià amb una naturalitat que els professors encara no li havien vist. “És només un exemple, però molt significatiu. Perquè és l’espill de què voldríem arribar a aconseguir”.
Per al curs que ve sorgeixen noves idees: “Continuarem amb les activitats, i està l’assignatura de teatre, la tasca de conscienciar més el professorat de la resta de departaments... I també molts alumnes han proposat produir un pòdcast, o fer ràdio a l’hora del pati”, llista Hèctor Serra. El departament assenyala que serà important continuar, ja que el volum d’immigració que ja rep Sagunt (només des de setembre s’han matriculat 500 estudiants nous) creixerà exponencialment. “Ve la Volkswagen, i no serà com amb els Alts Forns, però tot es massificarà. De segur que acabarem superant els 100.000 habitants”, avança Manel Sánchez. Si els centres educatius valencians viuen un canvi de paisatge, el seu cas és directament com canviar-se d’hemisferi. Però creuen que han trobat la fórmula per continuar fomentant la docència del valencià, amb la naturalitat que mereix la llengua.
