'La Balena', de Benji Davies: proposta d'activitats

Aquest és un d’eixos llibres amb una portada en la qual paga la pena detenir-se, especialment si aconsegueixes que els alumnes ho facen abans de saber res de la història de La Balena. Així tindràs una idea sobre els coneixements amb què els xiquets llegiran el llibre. 

Pregunta’ls què poden veure en ella. Fes que assenyalen els elements amb els quals es pot deduir que es tracta d’una platja, i no un riu, un llac o un toll. Comprova que saben que una balena hauria d’estar al mar i no sobre terra ferma, i que això és perjudicial per a elles. Tracta que pensen com pot haver arribat una balena a la platja. 

Ara observeu al xiquet: què està fent? Com sabem que no està tractant d’empentar la balena de nou al mar? Com pensen que se sentirà? Què dedueixen que farà?

Com hem comentat abans, hem d’inferir molt del que ocorre realment en la història de La Balena. Per això, es tracta d’un llibre que premia la relectura. Una vegada hàgeu llegit i assaborit bé el llibre, torna a l’inici i detecta, junt amb els teus alumnes, les pistes que ja avancen el que conta la història. 

La primera pàgina del llibre mostra la casa de Noi. Què hi poden veure? Què conten ixes dues cases sobre la seua vida? 

Torneu a llegir la frase de la segona pàgina. Els ‘sis gats’ s’emporten tota l’atenció, però tracta que s’adonen del que no està escrit: amb qui no viu Noi? Ajuda’ls a entendre que poden assabentar-se dels detalls d’una història, fins i tot, quan no estan escrits. 

Porta aquesta ensenyança a la següent plana: què poden veure en eixa il·lustració de Noi desdejunant? Amb qui comparteix taula? 

A continuació, confirma que els alumnes entenen el que impliquen les dues sentències següents: Noi passa molt de temps sense son pare. 

En la pàgina de després, assenyala com de calmada i plàcida apareix l’escena de la il·lustració, i contrasta-ho amb l’oració que l’encapçala, l’única indicació que en algun moment, tot era distint: “Una nit, una gran tempesta va sacsejar tota la casa”. Fes que paren l’atenció en Noi: un xiquet, més o menys de la seua edat, explorant una platja ell sol. Com se sentirien en eixa situació? 

Dues pàgines més avant, pregunta als alumnes per què Noi està tirant aigua per sobre de la balena. Si és necessari, ajuda’ls a connectar eixa il·lustració amb la informació que dona l’oració de dalt. Quan van veure per primera vegada a Noi emportant-se la balena amb el seu carro i pensant “M’he d’afanyar!”, van creure que anava a tornar a la balena al mar? 

Ensenya’ls la doble plana en què se’ns conta que Noi “va fer tot el possible perquè la balena se sentís com a sa casa”, i pregunta’ls què més podria haver fet Noi. Per què creuen que li contava històries? Recorda als xiquets que l’autor va posar totes aquestes pistes per ajudar-nos a saber més sobre la vida de Noi, sense haver d’escriure-ho. 

La soledat no és l’única característica que podem deduir de Noi: també és molt amable. Pregunta als xiquets si poden detectar com el llibre ens explica aquest tret de la personalitat de Noi. 

És fàcil no reparar en les il·lustracions de siluetes de balena de la primera i l’última pàgina del llibre, però paga la pena xarrar d’elles després que la història haja estat entesa per l’alumnat. Ves a la primera pàgina junt amb ells, i observeu com la balena més xicoteta sembla que es queda darrere de la resta. Per què Benji Davies va dibuixar això? Ara avança fins a l’última plana: on està ara la balena xicoteta? 

Fes que els xiquets pensen sobre què tenen a veure aquestes dues il·lustracions amb el que ens conta el llibre. També poden escriure una oració sobre cada dibuix. 

Si creus que és adient, pregunta què pensen que tenen en comú Noi i la xicoteta balena. Poden desenvolupar-ho a partir de les imatges de Noi amb son pare i la balena xicoteta amb la gran. 

En alguns moments del llibre, Benji Davies ens fa saber què està pensant Noi, però la major part del temps hem de deduir-ho nosaltres. Porta als xiquets a escenes de la història en les quals ocorre això -per exemple, la il·lustració en què el pare se’n va a treballar, o la que conta el seu retorn; la imatge en què Noi porta peixos a la balena; o la que il·lustra com és descobert per son pare- i fes que els teus alumnes expressen els pensaments que creuen que Noi està tenint en elles.

Aquesta activitat pot realitzar-se mitjançant dibuixos. Fes que els teus alumnes se suggerisquen els uns als altres sobre com dibuixar els ulls, les celles, les boques... A La Balena, les il·lustracions són tan minimalistes que ens deixen a nosaltres la tasca d’imaginar quines cares posa Noi. 

El pare de Noi troba la balena al seu WC i és aleshores quan se’ns diu que és aleshores quan s’adona que el seu fill ha estat massa sol. Parla d’açò amb els teus alumnes: com pot haver arribat a aquesta conclusió? Per què no s’ha enfadat? Per què no havia caigut en la soledat de Noi? Si creus que pot ser edificant, parla també -i amb molta sensibilitat- sobre els horaris i el treball que poden tindre els pares, especialment quan són pares solters. 

En aquest punt de la història, què decideix fer el pare de Noi, i per què? Ajuda els xiquets a escriure una o dues entrades de diari com si foren el pare de Noi: que parlen del seu fill, com s’han sentit quan han vist la balena al WC i què han decidit fer després d’això. 

La història se centra en la vida de Noi i la seua relació amb son pare. Pregunta als teus alumnes per què el títol del llibre és La Balena. Per què pensen que és important? Poden pensar en títols alternatius per a la història? 

A continuació, divideix la història en dos, tres o quatre parts i fes que els alumnes pensen en títols per a cada capítol.